"Elogi a les vacances d'estiu"
d'Isabel Barriel
Matinar sense pressa,
aixecar-te a poc a poc,
vestir-te de qualsevol manera
i mirar cada flor com si fos la primera.
Entrar a cada raig de sol
com el vers entra al poema,
sentir la calor al cap i al front,
muntar amb caragols una carrera.
Sentir-te lliure,
i gaudir de cada una de les hores
pintant el rellotge
amb els colors més estimats.
Cantar, sentir, llegir, flairar els aires,
passejar per la vinya mirant el mar,
saltar la sèquia espantant espiadimonis
i fer, un dia de pluja, figuretes de fang.
Sortir a mullar-te una tarda de tempesta,
esperar immòbil l'arc de Sant Martí,
recordant com era de canviant l'oratge en primavera
i esperar que la tardor ens porti un gran festí...
Fer-te amic de les abelles,
tractar amb carinyo als mosquits,
descriure el vol parabòlic d'una mosca,
i il·luminar-te amb cuques de llum qualsevol nit.
